ETA enterra a Barajas les expectatives de pau

Un mal final per l’any 2006 i un mal inici pel 2007 és el que ha reportat el retorn a la violència per part d’ETA. Que fos amb tanta brutalitat i de manera inesperada hi ha donat, si és que això és possible, més profunditat, dramatisme i sensació de frustració. Tants esforços esmerçats, tan risc polític assumit per acabar d’una manera que ni tan sols des de Batasuna esperaven. En els primers moments sorprèn com alguns en lloc de condemnar-ho aprofiten per atacar el Govern de Rodríguez Zapatero, els uns acusant-lo de feble enfront del terrorisme i vivint aquest final del procés de diàleg iniciat com una victòria política, els altres “acusant” el Govern de no haver fet els gests suficients davant de l’organització armada. Quants despropòsits!
Crec que només es pot acusar al govern socialista d’haver arriscat molt en aquest procés, especialment en relació als seus propis interessos de partit. Segurament en pocs països un partit de govern hagués iniciat el procés sense comptar amb el suport del principal partit de l’oposició, disposat de manera irresponsable a utilitzar aquest tema d’estat per atacar el President del Govern; estant ancorat el PP en la idea de que si el terrorisme islàmic els va treure del poder, el terrorisme etarra crearia les condicions perquè hi tornessin. El Partit Popular només dialogarà (i negociarà) amb ETA, com ja va fer-ho, quan estigui governant. Creu que qui acabi amb el terrorisme a Espanya es garanteix molts anys al poder. Així són les coses i farà tot el que estigui a la seva mà perquè les coses vagin així. Les dretes, especialment si només són superficialment democràtiques, no estan per plantejaments sofisticats.
Amb tot, sóc del que crec que malgrat el dany de tot tipus generat per l’atemptat, malgrat que l’esquerra abertzale ha deixat de ser interlocutora, malgrat la irracionalitat dels que decideixen alguna cosa en el fantasmagòric món etarra, el govern del PSOE haurà d’intentar reprendre un procés de pau que la societat espanyola necessita que algun dia arribi a bon port.

Plenaris en Sants Innocents. Casualitats de la vida, tan l’ajuntament de Vic com el Consell Comarcal d’Osona varen celebrar les darreres sessions plenàries de l’any el dia 28 de desembre.
A l’ajuntament de Vic se’ns va rebutjar al PSC una moció en la que demanàvem, després de rebre un informe que havíem sol•licitat al secretari del mateix ajuntament, que es replantegés el projecte d’ampliació d’abastament d’aigua potable a Sentfores, ja que si els beneficiaris n’eren diverses unitats d’actuació urbanística, lògic era que es fessin càrrec del cost i no el conjunt de la ciutadania com ha establert l’Ajuntament de la ciutat amb l’aplaudiment incomprensible d’ERC i de ICV. L’equip de govern de Vic, amb el beneplàcit de gent que es diu d’esquerres, acostuma a ser molt magnànim i a estalviar costos als beneficiaris d’operacions privades que generen grandioses plusvàlues. Els cognoms acostumen a repetir-se.
Al Consell Comarcal el plenari va servir per aprovar el darrer pressupost d’aquesta legislatura. Un muntant global de 36,5 milions d’euros, la contenció del capítol de personal i l’ampliació dels serveis als municipis identifiquen aquest pressupost i el conjunt del treball polític desenvolupat pel Govern d’esquerres al Consell Comarcal d’Osona durant quatre anys. Crec que s’ha fet un treball polític molt seriós, situant el Consell en l’àmbit del suport als municipis, i el balanç no només és molt positiu sinó que indica que caldria renovar l’acord polític de cara a la propera legislatura.

Primer debat electoral. El 9TV ens va donar la oportunitat als caps de llista de les candidatures d’esquerres en les properes eleccions, d’iniciar els debats electorals que sospito que sovintejaran d’aquí al dia 27 de maig. Vaig defensar el meu optimisme fonamentat sobre el fet que una majoria d’esquerres fonamentada i articulada entorn del PSC és possible i probable en aquestes eleccions. Fins al maig cal que tothom faci els deures: bon projecte, equip adequat i convèncer l’electorat de que a Vic la necessitat de canvi és clamorosa. Vaig fer notar, i ho crec sincerament, que mantenir la coherència en l’actuació política precedent beneficia la política i dona credibilitat. Nosaltres crec que l’hem mantinguda, pactant els grans temes de ciutat durant aquesta legislatura, però fent oposició perquè aquest era el paper que ens corresponia en funció dels resultats electorals de les anteriors eleccions i malgrat la debilitat de CiU. El bon funcionament i la salut de les institucions polítiques democràtiques es fonamenta en aquesta dialèctica govern-oposició. Altres grups polítics sembla que no ho han entès gaire, tot fent pactes sense contingut que oxigenen a un equip de govern que s’ha esllanguit del tot en aquesta legislatura o bé, deixant de complir els acords establerts amb altres grups polítics. Pel bé de Vic, espero que els nous interlocutors ho tinguin una mica més clar.