Reflexions entorn del Ple municipal de Vic

Vergonya i indignació. Crec que són dos sentiments que reflecteixen força l’estat d’ànim que em va generar a mi (i crec que a molts altres regidors) el que va succeir en el darrer plenari de l’ajuntament de Vic celebrat el passat dilluns, encara que no pas sorpresa doncs el show havia estat anunciat i sols era un pas més en aquest in crescendo insensat i populista del regidor de PxC. Segurament el més sorprenent, i no pas en positiu, va ser l’actitud de l’Alcalde Jacint Codina donant-nos a conèixer el comunicat conjunt de l’Ajuntament i de l’església pentecostal tot renunciant a ubicar-se en el local de la Rambla Josep Terradellas.

Manipulació de veïns. El regidor de la PxC va buscant de manera reiterada oportunitats d’excitar i encendre els ànims allà on hi hagi legítimes preocupacions de veïns en relació a possibles activitats molestes que tinguin alguna mena de relació amb la immigració. Ho farà més i de manera més radical i sorollosa a mesura que ens acostem a les properes eleccions municipals. En aquest cas, tot el procés d’induir la celebració d’una assemblea i la recollida de signatures conduïa a perpetrar un espectacle a la sala de plens de l’Ajuntament de Vic, havent avisant prèviament als mitjans i alguns seguidors que càmera em mà van voler aixecar testimoni d’una actuació lamentable farcida d’amenaces, insults, desqualificacions i xenofòbia. La màscara d’aparent moderació cau i apareix el rostre ultradretà. Uns pocs veïns (molt pocs) i uns quants seguidors aplaudeixen l’exhibició de testosterona.

Les amenaces funcionen. L’Alcalde, en lloc d’imposar la seva autoritat democràtica anuncia un comunicat conjunt amb l’església pentecostal en la que aquesta renuncia al seu dret d’ubicar-se en el local de la Rambla Tarradelles en pro d’evitar la crispació social. Mal paper el de Jacint Codina quan pren una decisió sota amenaces que vulneren l’estat de dret i que, com és habitual en ell, no havia consultat en cap dels altres grups polítics. Lògicament no l hauríem aconsellat prendre una decisió tan desafortunada. El regidor de la PxC exhibeix el seu triomf.

S’han de respectar els drets de tots els ciutadans. La compatibilitat urbanística per situar aquesta activitat religiosa en aquell local era total i absoluta. Considerant els temors d’alguns veïns, l’ajuntament hi havia d’haver parlat tot garantint-los que la llicència d’activitats seria escrupulosa en quan a que l’activitat que si realitzés no generés cap molèstia veïnal, cosa perfectament factible. Si es considerés que la normativa urbanística no és l’adequada, que es canviï, però que no s’obligui a ningú a renunciar als seus drets tot apel•lant a la por.

Un fenomen que sempre l’hem considerat preocupant. Sempre hem considerat que totes les propostes polítiques de l’espectre són legítimes de fer-se, però ens ha preocupat sempre no tant que es faci sinó que tingui alguns suports un plantejament basat única i exclusivament en la manipulació de les dificultats, problemàtiques i pors que genera un procés de immigració massiva, més que res perquè contribueix a fomentar el trencament i l’exclusió social i ciutadana. No estem d’acord amb la política (o més aviat no política de CiU al respecte), però això no justifica les actituds polítiques irresponsables que pretenen enverinar els problemes per tal d’assolir altres objectius que de democràtics i de preocupació pels ciutadans en tenen ben poc.

L'error inicial d’en Jacint Codina. Per evitar que aquest plantejament polític present a l’ajuntament de Vic progressés, calien des de l’inici de la legislatura instrumentar polítiques actives en relació als efectes generats per la immigració i nosaltres, modestament, n’hem proposat algunes. Però, sobretot, calia un govern municipal a Vic fort i estable. CiU que per resultats tenia una minoria majoritària havia d’haver acceptat i reconegut la seva feblesa tot fent algun pacte de govern. No es pot pas dir que les possibilitats al seu abast no fossin diverses. Es va optar per un govern en minoria tot esperant que “el fenomen Anglada” obligués als partits d’esquerra a donar a l’equip de govern un suport incondicional tot fent deixadesa de les seves funcions opositores. Certament que molts dels grans temes de la legislatura hem pactat (Pla d’Inversions, Teatre-Auditori, PAUM...), però no podíem deixar de fer la nostra funció tot reclamant precisament en relació als temes de convivència i cohesió social una altra política.

El segon error d’en Jacint Codina. Perquè no fos dit que dialogava i pactava amb els grups d’esquerra del consistori, l’Alcalde comet el segon gran error de la legislatura i pacte amb el regidor de la PxC entenent que calia posar-los de cara a la paret. No crec que ho fes en nom dels interessos de Vic, sinó en nom d’una dèria que ha perjudicat molt la ciutat com és la de no pactar i consensuar els temes, cosa obligada quan es té el govern en minoria. Aquest pacte fet i portat de manera vergonyant, tot negant que existís quan era evident als ulls de tots els regidors de l’Ajuntament de Vic que hem anat veient com l’Enric Castellnou li donava les indicacions precises de que havia de fer en plens i comissions municipals, ha comportat l’enfortiment i l’envalentonament del regidor de la PxC. Quan aquest amenaçava o insultava als regidors dels grups d’esquerra en els plens municipals l’Alcalde mirava cap una altra banda.

Una solució que no ho és. Era evident per tots (potser no pel regidor de la PxC) que una any abans de les eleccions a CiU es traurien de sobre formalment una companyia política tan poc decorosa. Un molt peculiar pacte amb ERC (sense continguts i sense implicació en el govern) els hi ho facilitava. Una solució només aparent, doncs la feblesa política de la que han fet gal•la durant tota la legislatura ja és tard per treure-se-la de sobre i encara menys d’aquesta manera.

Un escenari poc edificant. Feblesa de fons i de formes de l’alcalde Jacint Codina (com es va evidenciar en el plenari) i radicalització i formes cada vegada més abruptes del regidor de la PxC que actua com a núvia afectada de despit i que creu que tots els focs que pugui encendre d’aquí a les eleccions li són favorables i que considera que les actituds intimidatòries li han de donar resultat.
Jo espero dels grups polítics de la ciutat una actitud enèrgica en la defensa de la convivència ciutadana, la cohesió social i els valors polítics democràtics.

Una postdata. En el plenari de referència es varen tractar temes com l’aprovació definitiva del conveni urbanístic del sector de Genís i Rius, amb una edificabilitat compensatòria del trasllat que no es justifica en el document; així com l’inici dels procés per a la revisió del Pla General (POUM). No pas temes menors que a nivell informatiu i polític passaran sense pena ni glòria davant l’impacte de l’exhibició viscuda. Continuo pensant que la política és una altra cosa.