Planejament urbanístic. Fa poc més d’una setmana que es va presentar al Consell d’Alcaldes d’Osona el Pla Territorial de les Comarques Centrals i el Pla Director Urbanístic de la Plana de Vic, per part del secretari general del Departament d’Obres Públiques i Urbanisme, Oriol Nel.lo, i els autors dels dos documents. Uns documents de planejament urbanístic que fixen els límits i estratègies de creixement pels propers vint anys i que no va merèixer que més d’una vintena d’alcaldes hi fossin presents.
El Pla Territorial és un bon document que ja fa més de dos anys que està enllestit, tot i que la seva presentació s’ha anat dilatant fins ara (?), on es defineixen els grans eixos de comunicacions i infrastructures així com les grans pastilles de sòl residencial i industrial. Estableix un creixement compacte de les poblacions, el fre a la dispersió constructiva i les urbanitzacions i mecanismes de protecció del sòl no urbanitzable.
El Pla Director Urbanístic de la Plana de Vic, del que només es varen presentar uns primers documents de cara a que s’hi puguin presentar al·legacions, fet per l’arquitecte Xabier Eizaguirre, ens va deixar a molts una sensació de perplexitat donat que aposta per un plantejament urbanístic difús que xoca frontalment amb la filosofia del Pla Territorial. Preveu tres grans zones de creixement amb definició poètica: la ciutat porta (Centelles, Balenyà, Tona), la ciutat plaça (Vic, Calldetenes, Folgueroles, Santa Eugènia) i la ciutat riu (Manlleu, Masies de Voltregà i Sant Hipòlit). Tot i no compartir gens ni mica el discurs de la rusticitat que va fer l’alcalde de Taradell, no entenent a més que el pla no obliga als creixements sinó que preveu com fer-los en cas de que es portin a terme; certament es fa difícil d’entendre el contínum urbà des de Centelles a Tona o l’expansió de Les Masies de Voltregà o bé que Folgueroles i Santa Eugènia creixin lluny del seu nucli i de manera adossada a Vic.
M’hi sobra a tot plegat un excés de pretensió poètica i m’hi falten criteris urbanístics més clars i decidits, especialment si volem una gestió no especulativa d’aquest procés.
Planta de Purins. S’ha conegut aquesta setmana a sentència contra la planta de purins de l’empresa Guascor situada al terme de l’Esquirol. Un exemple més de com es feien les coses en la legislatura anterior quan CiU governava la Generalitat de Catalunya i el Consell Comarcal d’Osona. Un procediment administratiu d’atorgació de llicència que es va saltar normes urbanístiques clares i precises que, òbviament, el jutge ha apreciat. Els incompliments urbanístics es podien haver justificat fàcilment, però no es va fer des de la sobèrbia d’uns consellers (Ramon Espadaler a Medi Ambient i Felip Puig a Urbanisme) que varen portar a vendre a l’Ajuntament de l’Esquirol. Jo espero que l’enderroc que preveu la sentència no s’hagi de fer pel bé de 140 ramaders osonencs que hi porten els seus excedents de purí, però ben segur que això costarà diners a les administracions públiques. Un cas més de malbaratament de recursos per fer les coses malament.
Sectarisme. El sectarisme polític és una de les actituds que més em repugnen. Els governs de CiU la practicaven abastament amb la gent que eren considerats desafectes a les seves tesis. És però la seva pràctica una malaltia que té tendència a encomanar-se, cosa que lamento. He llegit aquests com des del Departament d’Universitats de la Generalitat de Catalunya han deixat fora dels ajuts a la recerca en el camp de la historiografia a Josep Fontana, Borja de Riquer i Carme Molinero. Jo no sé que voten aquests tres grans historiadors catalans ni m’importa, i no puc entendre que se’ls hagi deixat fora dels ajuts quan són del més rellevant que té el país en aquest camp del coneixement. Els diners s’han dedicat a més de cent grups de treball historiogràfic que es dediquen a l’estudi de temes que tenen a veure amb l’identitat, que es veu que ara han decidit que toca els responsables del departament. M’ha agradat que un bon historiador com Joan B.Culla s’hagi pronunciat públicament contra aquesta forma de sectarisme polític.
